keep walking

say bye 2011...

2011-12-31T12:16:00.000-08:00

i won't miss you!
sticker for my mum's gift!!

merry christmas!

2011-12-02T07:48:00.000-08:00

bones festes!
felices fiestas!

¡Al mal tiempo buena cara!

quan la son...

2011-11-26T10:08:00.000-08:00

fa riure.

bub bub.

2011-11-21T06:56:00.000-08:00

¡guau guau!

dame la patita.

Actividades creativas de un verano sin vacaciones.

2011-09-04T09:10:00.000-07:00

Prova superada.

keep walking: suma y sigue...

2011-08-07T10:28:00.000-07:00

http://es.wikipedia.org/wiki/Amor_l%C3%ADquido

suma y sigue...

2011-08-07T10:06:00.000-07:00

borrón y cuenta nueva.

perdona lo perdonable, lo demás simplemente olvídalo y avanza.
cada día que pasa me siento mejor. cada día que empieza miro menos hacia atrás y me siento más a gusto.

¿por qué no podemos ser felices sin herir a nadie?
¿por qué durante el último año la gente se ha puesto de acuerdo en herir a las personas que están a su lado?
¿por qué me siento tan herida cuando nadie me ha herido directamente a mí?

a mi no me parece tan complicado RESPETAR y QUERER a la gente como se merece.

encèn la flama.

2011-07-04T14:28:00.000-07:00

i després camina endevant.

saber si está bé...

2011-05-11T10:21:00.000-07:00

o està mal fet.

de vegades la vida ens regala coses maques, i d'altres ens reserva grans bofetades.

la reacció següent després d'haver acceptat amb dificultat i dolor un fet, resulta complicada. és una reacció basada en una el·lecció. Podriem dir que és una el·lecció gairebé de vida o mort. ens eduquen dient-nos que està bé i què està malament. què és correcte i què és incorrecte. com comportar-nos a la vida, i com no comportar-nos, però hi ha situacions en què juguen dues visions. dues opcions. i aquí comença el mal de cap.

sempre hi haurà algú que et dirà que això està malament. però s'ha parat a pensar aquesta persona si realment està malament, o és per com afecta directament en ell el que fa que pensi que està malament o que està bé? ho dubto molt. el punt de vista és important. la distància és un punt a tenir en compte.

si la reacció és espontànea, benvinguda sigui i que surti, no tenim més remei, però quan la cosa queda dins, i gira, volta, pregunta, s'escalfa, es refreda, s'embolica i segueix a dins, és un mal de cap elevat a deu.

per això dic jo, el terme mig existeix, el punt en que pares reflexiones i deixes que surti.
però, perquè al ser humà li costa tant arribar?

escullo treure-ho. punt.

un text que m'acompanya.

2011-01-13T15:40:00.000-08:00

instruccions: lectura lleugera, lenta, amb calma.

LA PROVA QUE ENS FA FORTS

Ja ho saps: ho has après del Viatge.

El procés que ens fa persones i provoca el part del Déu que portem amagat dintre – Ho recordes?- és un diàleg constant amb les circumstàncies.

Cadascun de nosaltres ha de traçar-se la ruta sobre el mapa de la seva llibertat. Que no és una autopista planera i ben asfaltada. Sinó una cursa d’obstacles. El teu projecte pensat, estudiat, rumiat amb la ajuda dels qui t’estimen, s’ha de convertir en l’estil de vida per mitjà de l’acció.

I en aquest salt de la teoria a la pràctica hi influeix tot allò de què nosaltres no disposem. Neix la dificultat. Compareixen les sirenes, expressió dels interessos dels qui no et volen persona. Invitacions a abandonar, a canviar el teu nord, a arrecerar-te al primer port que comparegui al teu horitzó. A preferir la facilitat al compromís.

Això sí et prometran i de fet et donarán un benestar més inmediat i més sòlid del que tu experimentes quan lluites per mantenir-te fidel a les pròpies preses de posició interiors. Hi ha un motiu: les opcions responsables i lliures són perilloses. Fan por als qui desitgen controlar-ho tot en funció de la seva set de poder. Tu creus en l’honestedat. N’estic segur. I et repugna la mentida.

Però un bon dia et topes amb la oportunitat de sortir més ben parat si menteixes. T’anirà millor. Molt millor. No hi ha dubte. Per que no t’has de deixar dur per la invitació de les circumstàncies?

Tu odies la injusticia.

Sents un atac de ràbia quan llegeixes el diari i veus brutícia que et fa fàstic. Però un bon dia comproves que seria molt pràctic trepitjar el dret d’algú. Probablement es tracta d’una cosa sense massa importància.

Nosaltres no som importants.

Així ha començat tot.

La gent que treu els ulls als seus veïns de casa a la guerra, tu ja saps que no és diferent de tu i de mi. No han vingut d’una altra galàxia.

Tu creus en l’amor, qui ho dubta!

I un bon dia comproves que estimar és sofrir. Que es fa costa amunt. Que s’ha tornat difícil.

Resulta cent vegades més còmode fer els ulls grossos, cerca una petita justificació, l’animal humà, per al que està més ben programat és per justificar-se i passar de llarg. Com el sacerdot i el levita de la paràbola.

No et mancarà una música celestial que t’aconsellerá no fer el boig, mirar per tu. Podríem allargar la llista.

Èxit.

Prestigi.

Un major reconeixement per part dels qui t’envolten.

Invitació al consum sense mesura.

Primat del tenir del seu ser.

Propostes de violència.

Ridiculització de totes les formes de fer el bé. Del compromís, sobretot. Afirmació imperativa de la possibilitat de canviar les coses. Que tu les puguis fer diferents. Oferta constant d’una felicitat a l’abast de la mà, sense esforç.

No sería mala idea que tu completessis aquesta llista. I la mostressis als teus amics. I que ells et mostressin la seva. Podría resultar una experiència interessant.

Deixa’m però que et digui una cosa.

La sirena és la teva gran oportunitat. Sabràs qui ets i del que ets capaç segons la teva resposta al cant de les Sirenes. Poc interessant es faria el viatge si no et conduís a la cruïlla on la teva llibertat pot escollir. No podem parlar d’opció fins que l’hem mesurada amb la dificultat.

Jo sóc la resta en mi després d’haver actuat amb les meves accions.

I encara et vull dir una altra cosa. Hi ha dues actituds fonamentals davant del cant de les Sirenes. Considerar les seves invitacions una possibilitat per a tu, o mirar-les com un obstacle per al que tu vols fer o ésser.

En el primer cas estàs perdut. Acabaràs engolit per la seva fam. No arribaràs a Itaca.

En el segon, no els faràs cas. I creixeràs. Et trobaràs amb experiències inèdites, noves, plenes de creativitat, que podràs compartir amb els teus amics. No convé discutir massa amb la temptació. No vulguis jugar.

Disposa de prou recursos per fer-te creure que el blanc és negre.

Aprèn de Don Quijote: “¡Idiota! Y adelante...”

Per arribar a Itaca hauràs d’aprendre a ésser fidel a tu mateix, una mica tossut. A considerar les propostes que t’allunyen del camí com una cançó perillosa que et portaria al fons del mar: a la frustració, a la pèrdua del sentit, a la vida-que-no-és-vida.

Hi ha un problema.

Com distingir la temptació del que és possibilitat de crèixer? La Sirena del que t’apropa a Itaca?

T’ho diré.

No hi ha una resposta absoluta.

Confrontat amb les teves opcions.

Escolta els amics.

Usa el seny.

Aprèn dels qui t’estimen. No els que fan, tal vegada. Però sí els mecanismes del seu amor.

Observa les conseqüències pràctiques dels fets que et conviden a assumir: pels fruits coneixereu la qualitat de l’arbre.

Demana la paraula a la llum. En sap molt de felicitat autèntica.

Si la Sirena et vol fer enfora de l’amor, alerta.

Si et tanca sobre tu mateix, alerta.

Si endureix el teu cor, si es fa el soroll al gemèc de l’inocent, alerta.

Però sobretot no tinguis por. El viatge és el que importa.

Què com sabrás qui son els que t’estimen? Els qui no t’estimen et parlarán de coses, d’idees, de projectes. D’ells mateixos.

Els qui t’estimen t’acollirán, t’escoltarán i et parlaran de tu. Faran que treguis de tu mateix el millor. Et faran sentir tranquil, en pau. No t’imposarán. No faran per tu el que pots i has de fer. Cercaran que siguis tu mateix.

Recorda: el pecat del peregrí es asseure’s a la vorera del camí. I veure passar la gent. Un espectacle entretingut. Però...estèril.

Arribaràs a Itaca quan sapigues superar l’engany de les Sirenes amb la cançó que haurás après a l’escola de la fidelitat.

No hi ha viatge sense Sirenes: son la teva oportunitat.

“Més important que la meta és el camí”

Teodor Suau

tu vida empieza a los 30.

2010-10-03T08:26:00.000-07:00

media vida más tarde, se supone que empieza mi vida.

creo que no olvidaré jamás el momento en que me soplaron éste detalle.

cuidado, era una experta lectora de cartas astrales. de hecho conservo la mía a la perfección. me fascina más bien.

con todo esto del piso me ha llegado esta frase a mi cabeza decenas de veces. como una campanilla. es curiosa la vida, que en algunas ocasiones te deja mirar adelante. echar un vistazo a la vida que está por llegar.

tu vida empieza a los 30 no quiere decir que haya vivido todos estos años encerrada en un armario, al contrario, la he vivido, la vivo de hecho, estoy en ello. se refiere a encontrar mi lugar y mi espacio en el mundo. o eso creo yo.

así que sólo me queda decir,

¡que empiece la función!

bé poder no està tan malament.

2010-09-22T13:39:00.000-07:00

Després de molts mesos de sequera creativa i deixadesa il·lustrativa, avui he pintat 4 ratlles. De fet no me'n sento gaire d'orgullosa dels resultats, però havent passat tant de temps, no es pot ser massa exigent.

La meva felicitat creix i creix sense barreres. Quin fàstic fa. Avui he portat els papers del pis i ja estan tots en ordre, ara només cal creuar els ditets i que me l'adjudiquin.

Les sèries americanes a les que estic taaaant enganxada, comencen a emetre's, quin gust, després de cada estiu és un plaer rebre material nou. Al igual passa amb els discos i els concerts (Belle & Sebastian toquen el 25 Sep gratis a l'antiga fàbrica de la Damm, com m'agraden senyor!), tant per Barcelona com per rodàlies, de fet només n'he comprat un que em feia il·lusió, el de la Bebe a Sant Cugat (que sé que no és potser una GRAN però m'agrada molt).

El mes de Septembre té una cosa maca al menys.
És quan tot comença.

si la felicidad es creer...

2010-09-16T09:10:00.000-07:00

yo debo ser la creyente más fiel.

vuelta de vacaciones.
11 de setiembre. fiesta.
me voy a perpignan a disfrutar del visa pour l'image y del Worldpress Photo 2010.
vuelvo a barcelona.
cambios de género en el trabajo... mmm... que divertido.
calor.
me quedo sin un duro y el mes no ha llegado ni al ecuador.
dos días seguidos más de fiesta.

birra por aquí, café por allá...

la pregunta es:
¿sigo de vacaciones?

...

no.
no pero lo parece.

soy feliz por inercia.

golpes

2010-06-02T11:50:00.000-07:00

te da la vida.

a veces sirven y a veces no, pero hay que saber encajarlos.

también hay golpes de ésos que apetecen. hay días en que te apetece soltar un puñetazo y cerrarle la boca a alguien, aunque particularmente prefiero hacerlo verbalmente y sin violencia.

cuánto sangra la nariz cuando le das un golpe. es demasiado escandaloso para mí.

¿sabes qué? mejor olvidemos lo de los puñetazos, bofetones, o tortas. son tontería.

otro día más en el planeta más pacífico de la galaxia.

y después se preguntan si hay extraterrestres... claro! pero nos ven y no quieren ni venir...

las partidas.

2009-12-27T14:50:00.000-08:00

"cuando alguien se va, pueden pasar dos cosas:

dices adiós muy buenas,
ha sido un placer, ya nos escribiremos algún mail.
y suele pasar que pierdes el contacto...
pero te da igual.
otras veces se hace cuesta arriba despedirse, y dices,
escríbeme, mándame algún correo, o algún mensaje, cuéntame que tal,
pero tienes la certeza...
de que no sucederá jamás.

espero que esta vez, sea distinto. gracias por todo B!!! ¡¡nos vemos en el Adriático!!"

china.

2009-10-07T12:51:00.000-07:00

come back home.

el mon real es fascinant.
la xina es com una caixa tancada.

per veure-hi la has d'obrir.
mai saps que trobaras pero tot sera nou.

tinc masses imatges per pujar, i un ordinador massa lent per fer-ho, potser mes endevant escriure amb tots els accents i pujare mes fotos. no totes evidentment.

avui m'ha arribat el PPS number, el numero de la seguretat social irlandesa.

WELCOME TO IRELAND!

bye bye

2009-09-07T04:41:00.001-07:00

per fi marxem...

quina espera més llarga.
això és tot, ens veiem a la tornada, un petonet a tots,
si me rindo vuelvo antes, però tinc intenció de moment,
de no tornar d'irlanda abans de desembre.

que us vagi tot molt bé!!!

2009-08-29T11:13:00.000-07:00

avui he trobat una cosa que havia perdut.
no material.
be, no l'havia perdut del tot, però ultimament m'evitava.
està bé obrir els ulls i veure que encara hi és.

i avui, una cançó:
a una setmana del concert.
Coldplay.

Violet Hill

Was a long and dark December
From the rooftops I remember
There was snow, white snow

Clearly I remember
From the windows they were watching
While we froze down below

When the future's architectured
By a carnival of idiots on show
You'd better lie low

If you love me
Won't you let me know?

Was a long and dark December
When the banks became cathedrals
And the fog, became God

Priests clutched onto bibles
Hollowed out to fit their rifles
And the cross was held aloft

Bury me in armor
When I’m dead and hit the ground
My love's opposed but unfolds

If you love me
Won't you let me know?

I don't want to be a soldier
Who the captain of some sinking ship
Would stow, far below

So if you love me
Why'd you let me go?

I took my love down to violet hill
There we sat in the snow
All that time she was silent still

So if you love me
Won't you let me know?

If you love me,
Won't you let me know?

perquè no vull.

2009-08-26T08:51:00.001-07:00

"no em pintes perquè ets tan vaga, que fins i tot et fa mandra agafar un miserable pincell i donar-me color. "

això ho diuen tots. però com que ho dibuixo jo, faig el que em dona la gana, com sempre.

"t'enganyes. ara fas com abans, no acabes el que comences. no és que ho facis com tu vols, sino que ho deixes a mitges."

va calla, que només ets un dibuix, no tens dret a opinar. ets el que és perquè ho he volgut jo, no em donis lliçons de mare, que ja en tinc una, i amb prou feines la comprènc.

" si es clar, ara dona-li les culpes a ta mare, que t'ha parit, t'ha críat i t'ha fet com ets"

mira, ¡¡¡que te calles niña pesada!!! que no te voy a escuchar ni a leer más, que eres un coñazo de personaje al que no se le ve lo que dice, pero del que yo si sé que sale de ésa boquita lista:

¡¡QUE TE CALLES!!
això mateix diu, però no es veu... XD

nota de l'autor: a vegades el que escric és el que estic pensant, per això no s'enten res... o si?? :(

divagaciones de verano.

2009-08-16T08:49:00.000-07:00

"te dije que no fumaras, ¿tanto te cuesta?
...
si claro, quédate callado, no me digas nada, total, no soy yo la que tiene que contratarte ¿verdad?
...
no me gusta que fumes en casa. hazlo fuera. o donde sea que no sea aquí. me tienes harta.
...
si por lo menos fueras buena persona, aún tendría arreglo, pero has salido peor que si te hubiese parido el mismísimo diablo. ¡¿ dónde se ha visto hacerse fotos de carnet con un cigarro en la boca?! ¿es que no puedes pensar si no tienes humo en el cerebro, pedazo de alcornoque?!
...
seguro que no eres mi hijo, se debieron equivocar en la clínica y me dieron al peor. seguro que el mío es un cielo.
...
lo siento cariño. ¿me he pasado verdad? ay hijo, es que me lo pones difícil. no hablas, no me cuentas nada. me siento como un fantasma en tu vida.
...
...

mamá, cállate. me das dolor de cabeza."

hoy sigue haciendo un bochorno horroroso. pero me da igual. me voy.

22 días.

todo vuelve.

2009-08-03T07:34:00.000-07:00

las modas, los amigos, los viajes, la política, las guerras, las enfermedades, el cartero, los médicos, la policía, las facturas, las olas, la arena, el viento, la marea, los peces, las aves, los perros y los gatos, los amantes, los casados, los solteros, la suerte y la mala suerte, los colores, la oscuridad, la lluvia, las nubes, el sol, las abejas con la miel, los escarabajos...

pero no se mueven nunca de su ambiente, se van, pero vuelven.

y los que no se van se quedan, unos esperan, y los otros continúan.

això no s'aguanta...

2009-07-31T02:50:00.000-07:00

la calor vull dir.

que s'acabi d'una vegada per totes...!!!!

avui la meva moto és feliç.
li he pagat l'assegurança, cosa que fins fa una setmana no tenia intenció de fer.
li he omplert el dipòsit fins adalt.
i també l'oli.

ay si les motos poguessin parlar!!!

eraser.

2009-07-22T11:37:00.001-07:00

avui he fet neteja. he tirat de tot.
he reciclat com una campiona. :D

però tot i així, m'agradaría poder simplificar més, encara que per més que hi rumio, és gairebé impossible. llenço tres coses i n'arreplego quatre. trec dos pòsters de la paret, i en penjo 2 més i un sortit de fotos i postals que he trobat i m'han agradat. buido un calaix de velles glòries que no trobaré a faltar, i l'omplo amb més velles glòries que no hauría de col.leccionar.

no tinc remei. soc una acaparadora de coses inútils.

però en realitat, sabeu què significa en realitat això, que faig neteja al meu cap, i endreço els pensaments d'una manera física.

si si, d'aquí a la consulta del psicòleg.

no line.

2009-07-13T01:52:00.001-07:00

no line on the horizon.
U2

"I know a girl, she’s like the sea.
I watch her changing every day for me, oh yeah!
oh oh oh oh!
One day she’s still, the next she swells,
you can hear the universe in her sea shells,
 oh yeah!
oh oh oh oh!

No line on the horizon, no line…
No line on the horizon, no line…"

I know a girl, hole in her heart,
she said infinity is a great place to start.
Oh oh oh oh!

She said “Time is irrelevant, it´s not linear”
Then she put her tounge in my ear
Oh oh oh oh!

No line on the horizon, no line…
No line on the horizon, no line…
Oh! Oh oh oh oh! Oh oh oh oh! Oh!

Song in my head, is now on my mind.
I put you on pause. I rewind and replay…

Every night I have the same dream.
I’m hatching some plot, scheming some scheme. ¡Oh yeah!
Oh oh oh oh!

I’m a traffic cop, move out of my way.
The siren’s wailing, and the speeder wants to get away. ¡Oh oh oh oh!

No! Line!
No! Line!
No Line on the Horizon, no line
No Line on the Horizon, no line
No Line on the Horizon, no line"

my head will burn!!!

2009-07-12T02:50:00.000-07:00

no puc més.
déu quin panorama...
aaaarg!!

...

no em feu cas. tinc un día molt dolent.

felicitats nuvis!!

2009-06-27T08:38:00.000-07:00

un gran casament, amb la gent propera, familiars i amics.
va ser una festa molt maca.

el mag fent un truc... a que parece el cura?

ho trobava a faltar.

2009-06-26T04:56:00.001-07:00

Aquest Sant Joan ho he passat molt bé, tranquil i relaxat,. Gràcies Jordi.
No pretenia pasar una festa grossa, amun i avall, bebent, menjant, cridant, ballant, trallant (perdó), i fent el borratxo pel carrer.
Volia una cosa tranquila, és més, el meu pla inicial era sopar a casa tan tranquila, però les circunstàncies van anar així, i me'n alegro molt.

La segona serie "idota" va nèixer aquesta nit, gràcies a la mala educació que tenim de xafardejar coses que no son nostres, en aquest cas, el Mac del Jordi. Si Jordi, no et vam demanar permís, però com l'aplicació la coneixiem, tampoc vam creure que fos un delicte. Crec... que em compraría un Apple només per aquesta aplicacio, pels bons moments que ens fa passar. No hay más que vernos. No sé si fa riure o fa pena, a mi em fa riure molt, que voleu que us digui.

L'any passat com sabeu no vaig celebrar Sant Joan, les circunstàncies eren diferents, i complicades, i les tradicions no acompanyaven gaire. Aquest any, he tingut petards desde unes setmanes abans (el barça... etc), he vist una foguera al carrer inmensa, tan gran que pensava que es cremaria barcelona i ens moririem tots socarrats sota els llums dels cohets. Haguès estat una mort molt digna no? NO HE MENJAT COCA de LLARDONS... Però no passa res, he menjat PIZZA, i coca m'en compro per berenar de tant en tant. He begut alcohol (poc i moderat), i he estat amb bons amics.

Ha estat molt bé, que coi!!!!
APa, siau, me'n vaig de casament del jefe i la rebaca!!!
Petons!!

june.

2009-06-21T04:04:00.000-07:00

aquest mes l'estic dedicant a pensar molt. massa i tot. em sembla que pararé de pensar.
o almenys això m'agradaría. seria còmode poder posar OFF en algun racó del cos. adiós. me voy, no me deis más por saco. però no, no es pot fer.
juny m'agrada, és un mes carregat de coses, però em satura. ademés això de anar amb la mà envenada em toca el que no sona (és una simple fisura amb molta parafernàlia)!
i ara què?
ara res.

opcions, moltes.
ganes, totes.
possibilitats, limitades.
eleccions... cap.

ajuda, la mínima.
consells, masses.
veritats, poques.

demà és dilluns, anirà bé.

seguiré pintant amb el vostre permís... o sense, se m'en refot. ;)

y voló.

2009-06-04T01:24:00.001-07:00

" barcelona amanece cada día bañada por el sol. parece una ciudad dorada.
cada mañana soy testigo de éste precioso momento.

barcelona tiene luz. y tiene sombras.
tiene color y blanco y negro.
...
pero voy a cambiar ésas vistas extraordinárias por otras.
mejores, peores, distintas, que más da.
la cuestión es cambiar ésa diapositiva permamente que se encalla al intentar cambiarla, porque de haber, hay muchos lugares con amaneceres dorados, playas infinitas, montañas verdes despobladas, ciudades dormidas, caminos antiguos, gente perdida..."

inicio. 2009.

d'on vens?

2009-05-31T11:49:00.000-07:00

tinc dubtes. alguns molt grans.
m'haig de comprar un vestit que no tinc clar on anar a buscar-lo, haig de decidir si faig "vacances" al estiu, o mejor me lo ahorro, i m'espero com sempre, a Septembre o Octubre i faig un viatge ben fet.

també puc fer les dues coses, però em vull comprar el mac book que ja toca, fa massa que m'espero, i al septembre apuntar-me a treure'm el carnet de conduir A. que és una altra cosa que fa molts anys que dic i no faig.

com aquest any mig sabàtic culmina al Septembre, vull deixar de fer el vago tan bon punt acabi l'estiu (idiota quien se lo cree...).

La única cosa que tinc clara és: que vull marxar. encara que siguin 15 dies. em dona igual. vull marxar perquè sino hauré perdut el temps.

normalitat.

2009-04-26T12:02:00.000-07:00

un diumenge qualsevol dura 30 segons.

el que queda no és altra cosa que vagància, entreteniment televisiu, actualitzacións del www, i jocs amb el gat.

per sort, un de cada tres diumenges, canvia, i millora.

vas de shopping sense fer compra, vas de mercadillo sense mercadillo, o vas de festa sense festa però arribes a les 6 a casa.

no està malament per no fer res.

retrobant una ciutat.

2009-04-11T02:46:00.001-07:00

20 anys de records i ara descobreixo un altre cop aquesta ciutat.
ni viatge de negocis, ni tampoc de turisme.
més aviat escapada de dos dies, amb passejos interminables rememorant altres grans viatges on buscavem hostals sense mapa i confiant en que la sort ens guiés cap al lloc correcte.
encara que estiguessim dues hores voltant amunt i avall mirant de memoritzar els carrers per no tornar a passar-hi.
això, és diu CONÈIXER UNA CIUTAT.
perdre's-hi és la millor manera. i si a sobre no plou, no tens cap pressa i t'ho estas passant bé, perquè facilitar-ho amb un taxi?

recordo fa 20 anys que hi havien molts bobbys (policia anglesa amb el típic barret que ara venen com a souvenir), ara no en queden. també recordo les fotos amb els beefeater, amb els ninos de del museu de cera (per aquella època els meus herois eren Cocodrile Dundee, Superman, Batman, James Bond...), y les fotos als jardins londinencs. recordo vagament còrrer per les escales mecàniques de harrods mentre me mare i la mare del meu amic david feien compres, o la emoció al veure mòmies de veritat al museu britànic, i és curiós, només tenia set o vuit anys, però ho recordo com si fos avui.

la memòria és una cosa extranya. la meva arriba a graus estúpids d'incapacitat en molts casos i en canvi en d'altres seria motiu d'estudi.

london calling.

2009-04-01T02:46:00.000-07:00

"London calling to the faraway towns
Now that war is declared-and battle come down
London calling to the underworld
Come out of the cupboard, all you boys and girls
London calling, now don't look at us
All that phoney Beatlemania has bitten the dust
London calling, see we ain't got no swing
'Cept for the ring of that truncheon thing

The ice age is coming, the sun is zooming in
Engines stop running and the wheat is growing thin
A nuclear error, but I have no fear
London is drowning-and I live by the river

London calling to the imitation zone
Forget it, brother, an' go it alone
London calling upon the zombies of death
Quit holding out-and draw another breath
London calling-and I don't wanna shout
But when we were talking-I saw you nodding out
London calling, see we ain't got no highs
Except for that one with the yellowy eyes

Now get this
London calling, yeah, I was there, too
An' you know what they said? Well, some of it was true!
London calling at the top of the dial
After all this, won't you give me a smile?

I never felt so much a' like"

The Clash - London Calling (grande grande grande, si señor!!)

los viejos de las pipas.

2009-03-28T14:58:00.000-07:00

"- ya llegamos.
- ala que playa. ¡qué fuerte, cuantas palmeras! ¡si parece una postal!
- uy, te cansarás de ver palmeras y bichos.
-¿bajamos aquí ya?
- si, el autobús no llega más lejos, y ahora viene rafa a recojernos con la pick up.
- rafa es el amigo de angela y cesc ¿no?.
- el mismo que viste y calza, aunque no sé si se dice así, siempre digo mal los refranes.- bajamos del autobús. y miramos alrededor.
- oh qué calor hace aqui por diós.
- si un poco, pero te acostumbras, lo bueno es hacer un horario de acuerdo al tiempo. mira cabinas, vamos a llamar a namuwoki para que avisen por radio que estamos en puerto.
- vale, tengo sed.
- ahora compramos agua, tranquila. ...
- ¡ah! ¡mira!¡¡no me lo puedo creer, que fuerte, es como el anuncio de malibú!!!
- ya ves, los viejos de las pipas, siempre están sentados ahí, hablando, comiendo fruta y vendiéndola. no hacen nada en todo el día. el anuncio de malibú en su máxima expresión. aunque verás a mucho vago, ya verás, a cuál más estrafalario.
- parece un decorado. - si, pero lo mejor, es que no lo es."

cris y eli llegando a puerto viejo, en mayo de 2008.

la meva fillola.

2009-03-26T04:31:00.000-07:00

el día 6 em van fer madrina d'una nena que es diu com jo.

li vaig dir a la mare, no li posis el meu nom, pobre criatura, que haurà d'aguantar impertinents dient si el nom és així o aixà, però sabeu què? tampoc està tan malament, un s'acostuma, i quan tothom et parla amb el diminutiu, fins i tot t'arriba a agradar.

ara em diuen que volen anar a la Xina. eli guarda calers que al septembre marxem. cagundena, que no veieu que no puc? que no veieu com està tot? i si encara tingués algo guardat t'asseguro que marxava però vist el panorama millor m'ho penso.

també m'han comentat que uns van al Nepàl. un altra llaminadura que no podré tastar. llàstima de crisis, llàstima de calers, llàstima de món tan gran que no te l'acabes. "ojalá" (pronunciat com ho deia Rubianes, que en paz descanse con todo nuestro cariño), visquessim més anys que 80 per posar alguna cosa. m'agradaría que la vida fos més llarga, i no tan complicada. així podría fer més del que que faig que és poc, i gaudir-ho més!!!

jo crec que si m'espavilo, i poso en ordre la meva vida, potser un dels dos viatges el podré fer. mai se sap que ens depara el futur, però per si un cas, no esperem asseguts a que arribi demà.

clase práctica para ligar.

2009-03-24T06:49:00.000-07:00

De andreu buenafuente.

ahí va mi amiga rosa y se queda con él.
si es que no se te puede sacar de casa mujer, ¿no ves que tiene mucha pasta?

http://i1.ytimg.com/vi/DFAtMlE306U/default.jpg

si,

2009-03-21T06:54:00.000-07:00

ara si.
ara ja m'afecta de manera clara.

la crisis.

tant que li dono l'esquena, pero ella s'encaparra en seguir-me i pujar al meu damunt. baixa et dic!! què baixis coi!! però no, sembla que no m'escolta. em sembla que no hi sent, no i veu, només vol que l'acompanyin en el seu llarg viatge cap a Itaca... merda! això és un anunci (amb un text tan conegut com preciòs, el tinc en algún calaix, en quin? no ho sé, com tot!!).

fa set mesos que la ignoro la crisis, total, ja marxarà, ja s'en cansarà... però quan? aquesta és la pregunta, la resposta, ningú la sap per molt que intentin esbrinar-ho o posar-hi data.
i ara, m'afecta a mi, i encara seguirà afectant a tothom.

em vendré els dibuixos. no és broma. s'accepten sugerències i feines.
no és una idea, és un fet.

fer-ne en puc fer més, i així segur que faig renovació d'estil i els antics deixaran de ser una influència pels nous.

descalza mejor.

2009-03-18T02:19:00.000-07:00

arriba l'estiu. ja ho noto, veus? s'olora i tot ja!!

però jo aquests dies estic enganxant totes les malalties hagudes i per haver. me mare i el meu germà m'han passat el mal de coll i la tos. el cansament crònic acompanya per compassió a la situació.

com deia al meu flog, és hora de guardar les botes, i treure les sandàlies de l'armari, totes elles, les hawaianes verdes, les negres, les sandalies de tires vermelles, les blanques, les de tacó, les esperdenyes, les de topos, les de vestir, les de la piscina blaves i blanques, les típiques de platja per anar a l'espigó a buscar crancs, les de neopré per fer busseig, o simplement...

també podem anar descalços!!

demano disculpes.

2009-03-16T08:44:00.000-07:00

a ningú.

però crec que haig de fer-ho perquè sento que aquests últims mesos no he sigut sincera, he pecat per voler fer moltes coses, i segurament hauré perjudicat algú. a qui? no ho sé, però és segur que per algún lloc se m'ha escapat el control, i he fallat. i encara ho seguiré fent.

me habré vuelto un poco egoista??
pot ser. encara que no és egoista la paraula. sería millor dir que miro per mi.

la veritat és que m'he saturat. últimament és com si una brújula no marques el nord i s'haguès tornat boja donant voltes i voltes com una desesperada. i a sobre jo, burra que soc a vegades, no hi trobés el problema, i dones voltes igual que la brújula.

en realitat estava perdent les regnes, però s'ha acabat. les he tornat a agafar, i ara en principi, torna la tranquilitat i el control de la meva vida. o al menos eso creo yo, per començar arreglo molt bé els meus desajustos, agafo i em compro un vol d'avió per escapar-me dos dies. ha!! ara veieu, no arreglo res, només fujo corrent, o volant millor dit.

al abril farem borrón y cuenta nueva. va! no és dificil!! si en realitat és simple, treballa, distreu-te, fes vida, i viatja.

perdón, no quería explicar nada. i a sobre caïc en el bilingüisme clàssic que tan em defineix. que desastre soy!

receta de pescado.

2009-02-12T03:48:00.000-08:00

en costa rica vive un joven francés.

un poco neurótico por cierto, pero buena gente.
practica el surf a diario en las playas del caribe.

cuando le hablé de mi futuro y deseado viaje a Australia comentó:
"no no Eli, allí hay tiburón blanco. un día va y te come uno mientras surfeas."
y yo le contesté: "yo no voy a Australia para que se me coma un tiburón blanco, voy porque quiero todo lo demás."

pero a parte del joven francés también tenemos a otro joven catalán que responde:
"no moab, mala nota tiburón blanco, eso es jodido".
y yo les vuelvo a contestar igual que antes y añado:
"no voy a surfear. no sois vosotros los que quieren ir, soy yo, además aquéllo hay que verlo!".

pero no sirve de nada. ya se han enfrascado en una conversación totalmente desquiciada sobre el problema de los tiburones en el mar y los "pobrecitos surferos". cabe hacer un apunte, siempre van colocados de marihuana. de la buena por cierto. qué recuerdos...!

allí en costa rica se ahoga mucha gente en las playas. hay muchas corrientes y a pesar de que hay avisos, se informa a la gente o se les advierte, siguen apareciendo cuerpos de niños, adultos, etc.
pero cuando se ahogaba un surfero, por mal que suene yo comentaba:
"bueno, ya sabía lo que había, un surfero poco me importa, lo malo es cuando la victima es un turista, un niño, un adulto responsable".

es más fácil ahogarse que que se te coma un tiburón de un bocado.

carnaval.

2009-02-09T04:04:00.000-08:00

s'apropa carnaval.
alguns seràn espectaculars.

tinc una amiga que està acabant el seu, anirà de japonesa.
río deu estar bullint d'activitat, ja sabeu, un dels millors carnavals del món.
a canàries també deuen estar tremolant.

carreres buscant els úlitms retocs.
me mare està preparant les disfresses de poma dels nens de la llar d'infants. com son tan petits es fàcil de preparar. pancarta per davant, per darrere, i barret en forma de palet. no te més. només cal escriure a les pomes "el món s'acaba" o "penediu-vos dels vostres pecats, l'apocalipsi ja és aquí pecadors!". per exemple.

i jo, com que no ho celebro desde fa prop de 14 anys, no em preocupa en absolut. és més, la última disfressa era d'indi, aprofitada d'un carnaval de me germana, i me la vaig posar per casa per "fer l'indi" una estona, que per cert, ho faig molt bé.

apa, bona setmana!!

felicidades-

2009-02-02T06:54:00.001-08:00

hoy he comido, como siempre viendo los simpsons.
atención! han hecho el primero, y no veas que infumable aunque tierno principio de una leyenda. la primera imagen de homer acompaña rosquilla en la central, quién lo diría 20 años más tarde que el viejo continuaría zampándose la misma, la rosa con cositas por encima.

ayer messi metió el 5000. mi messi que ahora de todos (con todo el respeto), bate récords con cada partido, aunque deberían dejar que respire un poco, seguro que le falta el oxígeno. o raúl mismo, ha marcado el 307 (andá como el peugeot!!) con la camiseta blanca, dicen que más que Alfredo Di Stefano, y por eso, diós también del deporte igual que el argentino blaugrana.

también ganó nadal en australia, mi tierra soñada y esperada, dejándo remojado en lágrimas a un Federer que parecía que podía ganar. no tenía palabras "i'cant do it", no hombre no, que es "just do it". se recuperó y habló, y todos se emocionaron, pero digo yo, éste hombre lloraba por haber perdido, no por estar "emocionado" de haber perdido contra nadal, quedando pues segundón del torneo. así que dejen que lo asimile. que debe de ser bochornoso verse en la tele llorando como un niño al que castigan sin salir de casa.

ah! y hoy en la ruleta de la fortuna la chica se llevó el coche!! que le ha tocado el premio gordo, sólo tenía que decir tres mares: cantábrico, menor y mediterráneo. chupao!

y yo me quedo pensando... tanta fiesta, tanto récord, tanto premio... y al final, qué?

son alegrías no lo niego, y da gusto verlo, pero ¿se ponen de acuerdo para celebrarlo todo?
estas semanas nos hemos helado de frío, inundado de agua, quedado atrapados por la nieve, y caso volados por los aires, realmente ¿es una situación de alegría?

y lo pregunto yo que disfruto viendo futbol, que ví parte del encuentro nadal-federer y su entrega de premios, que me he tragado los simpson una y otra vez, y hasta la ruleta cuando como.

la verdad, podría venir todo un poco repartido, así tenemos alegrías cada día, no todo de golpe, que sino nos mal crían.

pic: truc.

no way.

2009-01-26T11:01:00.000-08:00

ahir vaig anar al cine i vai veure una peli, sino dolenta, un pel aburrida. no perquè no sigui maca de veure, sino perquè al final acaba sent una peli qualsevol, amb una història d'amor qualsevol disfressada per tot arreu per poguer vendre-la millor.

he passat les últimes dues setmanes amb el cul enganxat a la cadira dibuixant. el què? assumpte meu. i les tardes altre cop a la botiga dels sabons.

crec que des que vaig aterrar al septembre estic si no perduda, hivernant, igual que els òssos, els esquirols, les tortugues i el meu ordinador quan diu ja n'hi ha prou. no sé, crec que tampoc és tant dolent no?
les idees i els objecctius també canvien amb el temps. un día vols una cosa i un día en vols una altra, però hi ha coses que persisteixen per més que ho neguem. i a mi se'm gira el cargol de tant en tant.

avui per la nit faré guacamole. fa desde l'agost que no en preparo. havia arribat a fer-lo prou bo. i avui formarà part del nostre sopar. el meu pare segurament dirà "oh, que cena más ovípara!", que és la seva frase preferida després de "la gent està molt perjudicada" referint-se a qualsevol situació.

estic pensant en tallarme el cabell un pel més curt que el que du la noia del dibuix, però em fa mandra, i al juny vaig de cassament i no em convenç. quines coses, pensar per d'aquí a 5 mesos!! el món s'està tornant boig!!

bé, fins aquí el meu cap, la resta queda per la meva intimitat.
passeu bona setmana!

6 segons.

2009-01-12T07:36:00.000-08:00

el temps que es pot trigar en destapar el rotring i fer quatre ratlles.

potser no podré mai valorar el que significa aquesta línia, però reconec que no és tan facil.
per mi sempre ha estat com una reacció del cos, de vegades més constant i de vegades no tant.

trobes gent al teu voltant que viu igual, i que també ho fa, però pocs s'hi dediquen professionalment parlant. a ser sincera, em sembla que dedicar-s'hi professionalment només hi ha una persona, i no te feina fixa. és a dir, hi guanya però no hi viu. o al menys, és el que entenc jo.

després per un altre costat sempre penso que si m'hi dediqués durant el que dura una jornada laboral complerta, el meu interès no seria el mateix. si ho faig és pel plaer de fer-ho no per la obligació de fer-ho, ara que com diu l'altra cara de la moneda, si en puc treure profit, per què no hauria de fer-ho?

entre lletres.

2009-01-08T06:41:00.000-08:00

aquest nadal:
"historias europeas" de Doris LESSING.
"after dark" de Haruki MURAKAMI.
"mr. sebastian y el mago negro" de Daniel WALLACE. "emergencias" d'una periodista española, no recordo el nom. "mil soles espléndidos" de Khaled HOSSEINI.

a casa tot. i algún més que no recordo.

també estic llegint: "el salze cec i la dona adormida" de Haruki MURAKAMI.

i he acabat de llegir per segona vegada i encara més interès: "el silmarillón" de J. R. R. TOLKIEN.

i encara he d'acabar de llegir perquè m'han quedat penjats: "crónica del pájaro que da cuerda al mundo" un altra vegada de Haruki MURAKAMI.
" tot pelant la ceba" de Günter GRASS, llibre molt recomanat, però que en català m'està costant molts sacrificis mentals, i no ho sabeu prou.

i hasta aquí puedo leer. otro día hablamos de cómics ¿vale?

imatge: no acabada, en producció "la niña que soñaba entre libros".

bon peu.

2009-01-02T08:53:00.000-08:00

bon peu el meu quan surto aquest matí de casa me iaia, i agafo un autobús equivocat per baixar a la meva ex feina a treballar unes hores.

també començo l'any baixant-me del mateix autobús un parell de parades abans, amb la conseqüència d'haver de caminar o còrrer tot el tram extra fins a la parada inicialment correcta. no passa re. he corregut "cual gacela en la sabana africana". però he arribat 15 minuts tard. per mi, els que em coneixeu, un pecat mortal. sóc puntual, ho reconec, i em repateja bastant la impuntualitat, peròooo, la soporto, i com en realitat tinc molta paciència, no m'emprenyo. què hi farem, així son les coses.

aquest any no serà com el passat.
2oo9 no em pinta com el 2008.
a mi el 8 m'ha donat sort, i m'ha donat el que he volgut, em sembla que el 9 no serà tant generós. tanta crisi, tanta hòstia, em sembla a mi que estarà força emprenyat i ens deixarà una mica de banda. així que pels que pensaven que el 2008 havia estat un any dificil, us dessitjo de tot cor que el 2009 sigui millor, o al menys s'aguanti més que el passat. però la meva humil opinió no va acord amb el que espera la gent. soc possitiva però no tant senyors.

dóna igual, empaquetem i marxem d'aquí. això no és sa, no és productiu.

feliç any nou a tots!!
adéu 2008 et recordaré sempre, tot i que la gent sempre dirà "te acuerdas del 2008 que mal estaba todo..." o coses semblants. jo diré "quin gran any el 2008" i t'imaginaré daurat i brillant a dalt del cel!!

imatge del 2007, "la sonrisa singular".

plaer.

2008-12-17T01:32:00.000-08:00

vaig marxar dimecres ben d'hora, però amb el tema de missatges, cobertures, i companyies, la Cris i jo no ens vam trobar fins gairebé les 14 de la tarda. estavem a 20 metres només.

ha estat un gran viatge, curt però gran.
ens ha plogut, fet sol, fred, de tot vamos!

hem vist películes del país, sortit a dinar, a sopar, nat a festes "leaving party", vist el Barça - Madrid, déu meu quin patiment!! el local cal apuntar, és d'un australià que té vinti-cinc mil pantalles repartides en dos pisos i mig amb diferents partits de lligues europees. no recordo el nom, soc molt negada. i també diré que tot el local era ple de merengues, així que a podeu imaginar quin plaer guanyar, quan tothom és del equip contrari, i només uns quants en sortim vencedors!!

ay... la màgia de l'esport!

el mateix dia em va organitzar una nit realment extranya, i els que em coneixeu entendreu la meva incomoditat. em va deixar amb un amic, i aquest em va portar a un pis on feien una festa. però a la festa ell coneixía a tres, quatre persones. tots els demés eren eslovacs, polacs, espanyols a dojo, vamos que imagineu-me en un racó tot mirant sense saber per on començar.

al final em vaig mig llançar i tot va venir rodat, però em vaig enrecordar moooolt de la cris, durant la primera mitja hora.

la nit no l'explico va ser molt llarga, i el dia següent molt curt. no vam veure la llum del dia.

també vam anar a Howth un poblet pesquer moooolt fred, en ma vida havia passat tant de fred i per amor al arte. però va ser increiblement agradable. tot i està força allunyat de tot, era ple de espanyols, si és que estan a tot arreu noi!

l' úlitma nit vam anar amb la seva amiga Shiobban (leáse Shibón), a veure un concert de Paddy Casey, del que vaig sortir molt sorpresa. el que haig de reconèixer és que em feia mal el cap de tant parlar el meu anglès macarrònic, que tot i anar sortint, vaig haver d'estrujar-me el cervell. així que al sortir diguem que no estava per històries.

perdó.

pos eso queso, crec que tornaré a Dublin, ara que ja ho he catat, i sé el que hi ha.
tornaré.

see you soon!!

foto: Cris sortint de casa seva (no li digueu que l'he penjada, que me la farà treure!)

cobayas.

2008-12-05T03:52:00.000-08:00

la meva familia forma part d'un estudi gastronomicocientífic familiar i "casero".
de moment... no n'ha mort cap.

que jo entri a la cuina no fa por. de ben petita que cuino. ara, que faci els meus invents, perquè se'ls menji la familia sencera, no sé no sé, a mi la veritat no em convenç, però com que no queda una altra. ¡sinó ho faria mon pare pobre! que ell amb espaguetis i puré de patates cada dia ja sería feliç.

a casa la que cuina habitualment és ma mare, encara que sempre cridi "¡es que siempre tengo que hacer yo todas las comidas, pensarlas y cocinarlas! y encima hay quejas luego (mentiiira!!!)", però jo sempre rondo prop dels fogons, encara que no ho sembli.

fa un temps que els he introduït en els menjars thailandesos, tot i que ja estaven fent proves amb el curri groc i la llet de coco. ara ja menjen sopes de verdures amb curri, fideus amb llet de coco, i variacions. encara estic esperant que baixi un pel el preu del marisc per atrevir-me amb un plat més elaborat. mm... ¡¡¡pa chuparse los dedicos!!!

aquest dies he tirat de rampoines que hi havien a la nevera, uns espinàcs, cous-cous, champinyons, cebes, etc, i he fet uns altres plats a la meva manera. em sembla que surten uns potajes bastant comestibles, és més, els hi agrada força.

i avui, avui és un día xunguillo de passar la prova. tenía espinàcs frescs a la nevera i com que ja havia fet puré d'aquest que li agrada a mun pare, he fet un invent amb la meva primera beixamel, i ho he gratinat al forn. sembla bo... i fa bona olor...però....

ja us diré com acaba.
de moment els cobayas s'ho empassen tot i no es queixen, encara que penso, que ganes d'entrar a la cuina n'hi ha ben poques, així que es conformen amb el que els hi tirin al plat. como los perros vamos (o com van dir a polònia "we go!")!!

photo: tigrillo, caucel o margay, de costa rica. es ficava a la nevera quan tenia un atàc.

"diari d'abord: costa rica"

2008-11-28T01:28:00.000-08:00

"3 de maig de 2008

"Al final ayer fué peor que anteayer. El susto del domingo comparado con hoy no es nada.

Todo empezó igual, con calores, respiración agitada y forzada, andaba buscando agua desesperado, se mojaba las patitas, y entonces empezó a perder el equilibrio. Se venía abajo en un mar de sudores y convulsiones. Cesc llamó al Dr. Arroyo, pero estaba dándo clase en la Universidad. Llamó a Aviarios del Caribe, a Gabriela, la chica de allí, y le dijo que fuésemos a Bribrí.
A las 14h llegamos a Bribrí, con el tigrillo totalmente rígido. Por el camino se había orinado encima mío, y justo al llgar a la consulta se defecó ahí mismo. El veterinario estaba en San José, y venía de camino, o al menos éso nos dijeron, no sin cierta preocupación o incomodidad por la situación. Íba a tardar unas 3h, así que les avisamos que nos quedábamos esperándolo, ya que no nos quedaba otra. Nos quedamos los dos allí, dándole calor al caucel, ya que ardía de fiebre y moría de frío a la vez. Le medicaron, pero igualmente Cesc tuvo que bajar hasta la farmacia de Puerto Viejo a por un medicamento, y me quedé sola con el animal sudando a mares.
Volvió al cabo de una hora. Eran las 16:50, y aún faltaba un rato para que llegase Don Edgar, el doctor de Bribrí.
Se hacía eterno.
El reloj no corría.
Yo no tenía ni idea si llegaría a tiempo de que no se nos muriera el gato, el animal por el que nos estábamos sacrificando todos. Por suerte, por llamarlo de algún modo, al final se calmó, dejó de defecarse, y su abdomen, antes hinchado, empezó a bajar y a ablandarse. Se relajó. Sigue enfermo.
No se sabe qué puede tener. Pero espero y deseo con todo mi alma y mi corazón que se recupere. Porque es un animal muy fuerte, porque su espécie ha sido perseguida, cazada y asesinada sin piedad, porque DEBE volver a la selva, su casa. Además te mira con unos ojillos que parece que hablan y entienden lo que sucede a su alrededor.

Seguimos preocupados por él, por cómo avanzará, si recaerá, si será algo grave, no sé, es todo un misterio lo que rodea a éste pequeño felino. Ahora nos toca cruzar los dedos y esperar."

de dos en dos.

2008-11-26T07:44:00.000-08:00

Ahir em vaig fer dos regals.

perquè em dona la gana.

primer: ja el sabeu. tenia un "gran dilema" i ara ja no el tinc. serà quelcom que he fet. i m'en sento molt orgullosa. i quan roda i sona, encara soc més feliç. ara, que vaig haver de mirar 3 cops, perquè la meva precipitada vista, i la meva ànsia per obtenir-lo m'impedien veure més enllà dels meus nasos. coses dels nervis. ja se sap.

segona: per vint euros m'he regalat un viatge a Dublin. sóc la última en visitar-la a "ella". coi com he tardat!! però va ser comprovar com anaven els preus dels vols... i tate!! estava regalat, així que després de la proposta potser numero 20 m'he decidit a anar-hi. no sé si serà una visita, o un suicidi tèrmic. porto tot el dia pensant que un cop aterri moriré de fred... però, valdrà la pena, si senyors.

i jo que pensava que lo de viatjar... s'hauria acabat durant uns mesos... ains, quina ilusió em fa.
no quepo del gozo!!!

homenatge.

2008-11-22T12:03:00.000-08:00

em compraré el disc.

vaig dir que no sabia que fer, i era mentida. evidentment no deixaré de comprar el "Safe trip Home", l'últim disc de Dido, perquè és una de les artistes que més m'agraden.
a la meva "caixa de discos" hi ha certs grups que és mereixen més que d'altres, un d'ells és ella.

els primers per damunt de tot, molts sabeu quí són, The Cardigans. I no perquè siguin la vuitena meravella, però m'hi sento molt a gust escoltant-los, i sempre han demostrat que poden tocar el que es proposin, ja sigui melòdic com els primers discos, o mig electrònic com l'àlbum "gran turismo" del 97. surtin quan surtin, costin el que costin, us puc ben jurar que pago, encara que hagi de passar gana, abans de baixar-me'ls d'internet.

després d'uns anys, per fi, vaig aconseguir veure'ls en directe, desde primera fila, jo sola amb una multitut. tota sola en un concert que sé, que mai podré oblidar. i crec, que anar sola, és el que el va fer tan intens.

amb Garbage em passa el mateix. ho tinc tot comprat i amb un ordre aleatòri. el primer que va caure es el versión 2.0, que junt amb el primer son els millors discos de la banda. i darrera han anat caient tots com a mosques. només em falta veure el directe, que m'he perdut en moltes ocasions, i espero que les pròximes no passin per davant meu sense poder, almenys, gaudir-ne d'alguna. tot arribarà.

després hi ha grups que casi sense plantejar-m'ho també els he aconseguit tots originals (menteixo, algún àlbum reconec que no! i els que només tenen uns dos tres discos tampoc els compto).

però bé, la setmana que ve (que avui anava apuradeta de temps i efectiu), tindré a les meves manetes de santa el meu disquet nou, i me'l escoltaré fins a aburrir-lo (mentira!!jajaj).

http://www.didomusic.com/gb/home/

dolenta?

2008-11-18T01:03:00.000-08:00

he vist una pel·lícula, o més ben dit, vaig veure una película al octubre, que em va encantar. o al menys hi vaig trobar coses molt bones, ironíes i crítiques per tot arreu, i vaig riure molt. hauria de dir que la sala sencera vibraba, i tothom o passava molt bé... però, m'estic trobant gent a la que no li ha agradat gaire.

aquesta gent (m cosina i m germana) diuen textualment "es una mierda". que ho digui m germana té un pase, habitualment de les pel·lícules no pilla res, o li costa, així que és un tema apart, i tot el que pugui anar en contra meu per ella també és benvingut, així que la seva opinió em rellisca bastant.
però després de pensar-hi una estona dic, potser sóc jo que la veig bé i realment no és tan bona.

apunt: la vaig veure en VOS i guanya molt, després he vist algunes escenes doblades i no hi ha punt de comparació. és més la vam veure amb una amiga i el seu company, i em sembla que vam sortir tots força contents! i tota la sala que era gent seria, adults amb críteri, també.

però a me cosina que te 18 anyets tampoc li va agradar. diu que "és molt dolenta".
jo penso que té moltes lectures aquesta peli i la gent se l'ha mirada tal com ve, no ha volgut girar-la i mirar-la per tots els costats. i crec que te moltes coses interesants i divertides.

ah! per cert, la peli era "Quemar después de leer". i si, és una animalada, però... no crec que sigui una merda. només per veure algunes escenes en versió original, ja val la pena.

ara que pa gustos, colores. y los míos, son éstos. punto.

rugby

2008-11-16T04:16:00.000-08:00

és el primer cop que escric sobre rugby.
el meu germà juga a rugby des de fa quasi 7 anys ja. quan va començar ens feia gràcia a casa, és un esport que a casa no coneixíem, ni tampoc enteníem. per mi eren uns quants armaris corrent per un camp de gespa amb uns pals als costats. i la pilota un meló com el del fútbol americà.

primer de tot: el rugby, no és futbol americà. no tenen les mateixes regles i tampoc funciona igual.

de tant en tant, quan es dignen a retransmetre partits a la Tv, de vegades em quedo mirant amb ell, i la veritat és que crea adicció. ahir mentre miravem primer Anglaterra - Australia, i més tard All Blacks (Nova Zelanda) - Irlanda em va explicar que amb l'arbitre només poden parlar els capitans de cada equip, en el cas que un jugador es dirigís al arbitre aquest el pot expulsar si vol. les jugades a part de televisades és revisen, l'arbitre demana pantalla i es revisa per no cometre errors greus.

m'ho passo bé veient partits, és més al final sempre acabo decantada cap a algún equip. trobo que és un joc net, els jugadors no fan teatre com els de fútbol, son dels que els hi obren el front i continúen corrent com si res. son unes bèsties!!! i m'encanta!!

em sembla que em passaré al rugby...en la próxima vida...

Nedo sola.

2008-11-13T08:29:00.000-08:00

Recordo que quan anava al gimnàs farà uns dos o tres anys, les pistes de la piscina sempre eren plenes. Si no hi havia iaios molt macos que es tiraven gairebé una hora amunt i avall, i havia classes d'aquagym que resten carrils.

Lo dels iaios no em molesta, son molt graciosos, perque entre pitos i flautes acaben nedant més que un mateix. Però les classes, segons quina hora arribaves, et trobaves que tenien ocupat tant d'espai que a l'hora de nedar, et tocava quasi sempre compartir carril amb una o dues persones alhora, i la veritat, a tots ens agrada nedar sols, o amb algú conegut al costat (sino soy yo que soy más rara que un burro verde).

Ara hi torno a anar, però com faig els meus horaris i vaig a un gimnàs quasi de poble, és bastant buit al matí. Porto 3 vegades que nedo gairebé sola. Sempre coincideixo amb una dona ja entrada en anys, que quan jo arribo ella està amb les seves braçades fent piscines i piscines (ritmo lento pero constante!!), i ademés, el més divertit de tot, és que sempre coincideixo amb classes de natació per nens de 5 o 6 anys. Això sí que és divertit!! Juguen amb els "xurros", salten dels trampolins d'escuma, neden, es capbossen a buscar objectes, vamos, que s'ho passen pipa. I clar, aqui una es queda mirant que bé que s'ho passen i s'acaba distraïent del seu objectiu inicial.

Jo nedo, nedo el que em proposo, però no puc dir que sigui constant, no. La veritat és que tinc una gran capacitat de distracció. Però la part important és que m'agrada nedar aqui, perquè és com nedar a la piscina de casa, o d'un amic: no hi ha molta gent, t'ho prens amb calma, no hi ha "machacaos del gimnasio", ni "tias luciendo tipo (o no)". Ara que encara no vaig al gimnàs jo, ja vorem quan comenci el que em trobo!!

Ara que, estic pensant, que després de tot, estic anant a unes hores que no tothom es pot permetre anar, serà el luxe de no fotre res i fer els horaris al gust!!

estoy concentrada.

2008-11-10T08:38:00.000-08:00

aunque no lo parezca.

miento.
me cuesta un mundo, pero hago el esfuerzo. y lo consigo.

hoy es día de cobro, y me he acordado que ayer noche y anteayer noche deseaba que llegara hoy para que me ingresaran mi prestación por desempleo (que bien queda dicho así!), pero hoy al ver lo que tanto esperaba, mi dinero, me he dado cuenta que lo hago por costumbre, lo de esperar a cobrar y alegrarme tanto, cuando en realidad, todo este dinero ya no es mío. se lo reparten entre la caixa, la academia, la piscina, el teléfono, las bodas, los seguros, etc.

este mes tiene que salir o habrá salido ya el último álbum de Dido, y a mi, me encanta, me relaja muchísimo, tiene canciones muy rítmicas pero suaves, y lo quiero comprar. pero la cosa está tan mal que no sé si hacerlo, podria sacarlo de Internet, perooo... a mi bajarme un Cd de un artista que realmente me gusta, me da vergüenza, qué queréis que os diga, soy así de imbécil a veces.

nu sé nusé, de momento esperaremos que lo hacemos todos muy bien.

intérprete.

2008-10-23T07:35:00.000-07:00

decía que la vida es com el teatro, ya sabéis, cada uno sale al mundo interpretando un papel, que normalmente no va acorde con su persona. pero es lo que le toca.

salimos, damos la cara, leemos el guíon, tragámos y nos vamos a casa.
llegas, te quitas el disfraz, el maquillaje, dejas el guíon perdido en algún cajón, y te sientas dos minutos a meditar lo siguiente que vas a hacer.

cada día se repite, con una variante mínima que hace que puedas diferenciar un Lunes de un Martes. casi siempre te cruzas con la misma gente, compras en los mismos lugares, y haces los mismos recorridos, tu familia siempre será la que te ha tocado, etc. ¿qué cambia? ¿el tiempo? no amigo mío, has pasado muchas veces un día de lluvia y tormenta, un día de sol, o una ventolera que lo levanta todo. ésto, no lo cambia.

ahora, cuando despegas y te vas lejos, a un escenario que no es el tuyo, a una vida que no es la que te dieron, unos amigos que no son los de siempre, y unas costumbres totalmente apartadas de lo que para tí es lo normal, entonces sí que distingues los días.

por eso es que viajamos.
por eso es que nos da igual dejarnos el pellejo un tiempo sólo por podre marcharnos a otros sitios.
hay tantas razones que no podría escribirlas nunca, porque jamás llegaré a explicarlo con suficiente claridad.

me hacen esperar.

2008-10-21T04:29:00.000-07:00

ayer con toda la ilusión del mundo y pensando ya en mi futuro me había planificado el curso de cabo a rabo, incluyendo gimnasios, horas de estudio, canguros, y otras trastadas más.

hoy por falta de pasta me toca decir "no, me va mal", pero en noviembre sí que podré.

¿qué pensábais? ¿que por una nimiedad así me iban a tumbar?
pues lo tenéis claro, que aún no me he rendido, y seguiré hasta al menos haberlo probado.

juas juas juas!!

por todo lo demás, bien.
poniéndonos en forma mi cuerpo y yo.

si.

2008-10-17T07:12:00.000-07:00

avui he dit que si.

avui he fet un pas. un pas que potser és el meu futur, com potser no.
ja he acceptat que de tant en tant tinc rampells i faig coses impulsives, que de vegades no porten a cap port concret, però sempre m'aporten alguna cosa nova.

aquesta de bon principi será nova, tan si passo les proves com si no, tot el que m'arribi será completament nou.

a partir de novembre, ni el gat em veurá el pel.

de com les coses deixen de ser clares.

2008-10-13T07:19:00.000-07:00

t'aixeques un día amb uun pensament.
ja fa temps que et ronda, però només és una idea lleugera, com un conte que el llegeixes i no deixa de ser una història que no és la teva.

de tant en tant penses "m'agradaría".

et tornes a aixecar un altre día, potser ja no és un pensament, és una idea constant. però mentre vas fent i treballant, estudiant i viatjant, només és on ocell que voleja pel cap. no molesta, és agradable i relaxant.

et relaxes cuan hi penses.

finalment decideixes que potser val la pensa estudiar-ho, veure que hi ha, entendre millor el somni, la idea, el concepte real. i si que ho val. però aleshores la por o la inseguretat a empendre un cami totalment desconegut fa que el cap no n'estigui tan de segur.

I si no arribes? I si no és el que creus? I si et perds.

sempre pots tornar a casa, i el somni que alimentaves deixará de ser tan brillant per passar a ser una realitat força més crua i menys idealitzada. i et quedará la seguretat d'haver-ho intentat. d'haber-ho estimat durant un temps.

també pots ser el contrari: el somni de la teva vida. després d'anys de dur esforç, de feines contraries a tu, de moments dificils, és presenta un cami que du el teu nom. tot és possible.

com diuen arreu, el no ja el tens. s'ha d'intentar.

margen de tiempo.

2008-10-09T04:47:00.000-07:00

me he dado un margen (ilimitado y sin fecha de caducidad) para soportar la ciudad, su ritmo, y su actividad diaria.
de momento me alegro de estar navegando en una crisis económica de la que yo no me siento inmersa todavía, muy a pesar de estar en el paro, cobrando mínimos y sin interes por trabajar.

es un alivio.

empiezo a escuchar demasiadas veces al día la palabra: estrés.
y también: crisis, ansiedad, nervios, trabajo, paro, alquileres, créditos ...

y la verdad, una deja por escucharlo, y dejar que las cosas... fluyan.

tiempos mejores vendrán, espero, y sino, habrá que ir a buscarlos.

¿noo?

hoy.

2008-10-07T03:36:00.000-07:00

9:15. wake up cuando duermen
¿quién sabe que sueñan?

y yo, cuando duermo,

¿qué sueño?

cosas irreales, seguro, castillos en el aire,
barcos en el desierto, junglas en las ciudades,
playas infinitas...